Hi ha ‘La infanticida’, és clar. Estremidor monòleg teatral. Inoblidable. Va deixar estabornit el jurat del premi dels Joscs Florals d’Olot de l’any 1898. I el va guanyar. I quan van saber que l’havia escrit una dona, li’l volien retirar. Aquells barbuts farcits de prejudicis trobaven ‘indecent’ que una dona hagués escrit allò. ‘Ma questa è la donna terribile! Una donna ha dipinto tutto questo? Imploriamo grazia’, havia exclamat l’historiador de l’art Longhi en redescobrir les meravelles barroques de la Gentileschi.

Llegiu aquesta selecció dels contes de la Víctor. Ho escric en imperatiu, sí. A més de ‘La infanticida’, hi trobareu un escrit que podria molt ben ser el relat més trist del món. No us diré quin. S’admeten apostes.

Els comentaris estan tancats.