Només el primer conte ja valdria tot el llibre. Delicat i terrible. Inoblidable.
Només el primer conte ja el valdria però agraïm que n’hi hagi més. Són ficcions en primera persona, en primeríssima persona, retalls de vida fets literatura. El món des dels ulls d’un infant que estudia i que recita Spinoza i que avorreix el violí i que vol un colomar. Però progrom. El món del jove arravatat que necessita escriure, i que escriu. El món trasbalsat que sembla que avança però que progrom.
Diu Ricard San Silvestre a la seva “Nota sobre l’obra” que aquests contes es van anar publicant en diverses revistes, “I se sap que l’autor volia lliurar el llibre ja acabat el 1939. Però els serveis de l’NKVD van arrestar Isaak Bàbel el 15 de maig d’aquell mateix any i van requisar-li tots els manuscrits. Amb la desaparició dels textos i l’assassinat de l’autor, continuarà sent sempre una incògnita si és una obra acabada o no”.
A la primera pàgina de la “Història del meu colomar”, que és un conte dedicat a Maksim Gorki, hi diu: “Només tenia nou anys i els exàmens em feien por. No podia baixar de l’excel·lent en cap de les dues assignatures: llengua russa i aritmètica. La quota de jueus al nostre institut era estricta, només un cinc per cent. De quaranta nens, només dos jueus podien accedir al preparatori. Els professors ens feien preguntes malicioses; no feien a ningú preguntes tan enrevessades com a nosaltres. Per això el meu pare, en prometre que em compraria els coloms, em va exigir dues matrícules d’honor”.
La foto de la coberta que ha escollit l’editorial Minúscula per a aquesta edició és un retrat d’Isaak Bàbel amb el seu pare. Tan seriosos tots dos. I els ulls.
Títol: Història del meu colomar i altres relats
Autor: Isaak Bàbel
Editorial: Minúscula
Traductor: Miquel Cabal Guarro
Els comentaris estan tancats.