A la casa de vacances, ha mort Robert Mascaró: un arribista d’èxit, ben relacionat. Un peix gros. Els mitjans, la policia, un advocat, un periodista que n’havia estat amic, pugen fins a aquest poble normal, que observa els fets des de la distància. Què ha passat? Hi ha respostes, sí, però potser no es fan les preguntescorrectes. Amb TOTA LA VERITAT Núria Cadenes crea una novel·la calidoscòpica i trencadora, de fragments breus i múltiples narradors. I amb un estil personal de gran força expressiva, submergeix el lector en les violències soterrades, quotidianes, que no sempre són les que interessen la premsa. Ni ningú.
VII PREMI CRIMS DE TINTA
Editorial: RBA LA MAGRANA
ISBN: 978-84-8264-801-9
Format: 14 x 21,3 cm. Rústica
Pàgines: 176
Data de publicació: 10 març 2016
Mai no se sap tota la veritat, de res ni de ningú
“Devora llibres, escriu amb la passió d’una llibretera i té un somriure que s’encomana. Núria Cadenes confessa, però, que no li agraden les històries de detectius. Amb ella parlem de tot això i d’una novel·la que és escrita en forma de píndoles condensades, on un assassinat acaba posant en primer pla les misèries de tot un poble. “
He patit molt escrivint la novel·la… i he plorat
“Havíem d’haver fet aquesta entrevista en vídeo. Perquè l’hauríeu de veure com explica això que explica i com riu i com canvia la cara i el to de veu quan parla de tot això que parla. I com riu. Encara que diu que s’ho ha passat malament escrivint. Que ha patit i ha plorat. I s’ha angoixat acompanyada d’aquests personatges mesos i mesos. Però ara riu molt.”
Sense xarxa
Núria Cadenes no amaga ni el risc ni el repte experimentalista amb una novel·la de gènere: en lloc de la trama —una línia fugaç— opta per impressions, foscor i crueltat, un món interior tèrbol i un passat d’on només arriba un eco amenaçador i fatídic. Enmig d’aquesta tensió narrativa, la llengua de Tota la veritat és cabdal i un dels segells distintius de l’autora, amb imatges poderoses, punxegudes i feréstegues: una memòria ‘escrostonada’, una carta escrita amb ‘lletra garrella’, l’atmosfera ‘envescada i llotosa’ que no es pot defugir. Davant aquest ambient opressiu —claustrofòbic i crispat—, tan sols es pot fer una vida ‘salvatge i embardissada’.
Els comentaris estan tancats.