Núria Cadenes broda un altre tapís d’escenes fragmentàries que, un cop acabada la novel·la, ens mostren una xarxa de bona gent que passava fugitius del nazisme a través dels Pirineus. Els capítols de Qui salva una vida (Premi Proa, 2025), gairebé independents, són els punts que cal unir per veure finalment el dibuix complet. L’autora explica què amaga la novel·la.
—És cert que aquesta era una història familiar? Com és que no l’ha escrit abans?
—No ho sé. A cal sabater, sabates de paper… La història hi ha estat sempre. De fet, ara repassava i ja la vaig escriure a El Temps el 2004.
—Ai, precisament li anava a preguntar si no havia tingut la temptació de fer-ne un reportatge abans. No recordava aquest.
—Sí, en una sèrie de reportatges que es deia «Terra de frontera» sobre les fronteres dels Països Catalans, hi vaig colar la Cerdanya, encara que no fos frontera, agafant l’excusa de la frontera entre estats. I vaig parlar d’aquesta història. Surten testimonis de familiars d’aquella xarxa de mossèn Joan i vaig anar a fer fotografies del portal que ix de la casa de Melitó Sala. I vaig parlar amb en Roger, que a la novel·la surt corrents quan veu que detenen el seu pare. I sortia fotografiat al reportatge també. El cas és que la història continuava rondant-me el cap, fins que un dia vaig dir «posa’t a fer la novel·la». No sé per què faig primer el reportatge ni per què no he escrit la novel·la fins ara. Les coses cauen quan cauen.
—Amb el tiet-oncle no hi va poder parlar?
—No. Sí que el vaig conèixer, però jo era petita. És veritat que després hi penses i et fa ràbia no haver parlat amb ells —ni amb ell ni a la meva àvia—, però en el seu moment ho desaprofitem. També és lògic: de nen o d’adolescent no et pares a pensar en aquestes coses.
—Eren històries d’aquelles que la família amaga per por després de la dictadura?
—No, això passa molt amb coses de la guerra, però en aquest cas no va ser això. Jo crec que mossèn Joan no en parlava per no vantar-se’n.
L’entrevista sencera d’Àlex Milian per a El Temps, aquí:
Els comentaris estan tancats.