S’observen de lluny. Més que mirar-se, és un impuls, això, un sentir-se atrets immediatament. És l’estranya força que els empeny, pur instint, natura humida.

Ha plogut i es miren. L’aire és dens. Bafarades de vapor pugen cap a les fulles xopes i tornen a caure regalimant després, que ja no saps què és guèiser i què record de la pluja tèbia, gotes denses, lentes, que tanquen un cicle i el tornen a començar.

Aquest agost espès dóna al bosc aire de selva. La vida reclama la seva part i ells es tornen a mirar. S’acosten.

Abans de tocar-se, però, abans del contacte que els confirmarà en un esclat el deler que ara els creix de qui sap on, s’aturen encara. Un parell de segons, només. Tres. Per constatar que no s’havien vist mai. Per assaborir potser aquest ara mateix que els infla el sexe i el fa bategar, que els obliga a avançar, a l’uníson, de cop, silenciosos i encesos.

Queden cargolats l’un en l’altre. Es retorcen com una heura, com una serp. Ja no saben què és teu i que és meu, en aquest bolic de cossos que s’arrapen i rodolen sobre l’herba i queden tots coberts de sàlvia i de terra olorosa i fèrtil. Cap gemec no esquinça l’aire, cap so, cap sospir, cap res. Només hi ha el bes tot ple de fluids, l’atmosfera sufocant i l’aigua que llisca per un marge, la flaire del verd, la terra fosca i el desig que els creix, punyent, a les entranyes.

S’alcen com en un pas de dansa. Estintolats sobre la gespa, pràcticament clavats a la saó de l’humus fumejant, amb les boques unides en l’òscul inacabable, eleven cap al cel els torsos banyats i, sense haver-s’ho de dir, desenfunden els seus dards i els claven al cos de l’amant. Tots dos es retorcen de dolor. Tots dos voregen l’èxtasi. I és en aquesta espiral convulsa que els membres troben camí per a la mútua fecundació.

Perquè aquest era l’objectiu, se suposa. Allò de procrear. Mantenir l’espècie. Etcètera.

Però no els vingueu amb romanços, als caragols.

Ells només volen l’orgasme.

I a fe que el troben.

Conte escrit per al monogràfic literari del llibret de la Falla Corea de Gandia. Publicat a Sexduïts i sexduïdes (Bromera) – 2014

Els comentaris estan tancats.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les cookies. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca