Fotografia: Maria Hepburn (Colla Arreplegats de la Zona Universitària) Sé que és estrany començar l’article amb un aclariment, com si fos una nota a…
Potser sóc jo, que m’he despistat. Tant de bo que fos això: que és que tinc el cap a la lluna o que no…
No vaig suportar de veure-ho sencer. Ho presentaven com una d’aquelles històries edificants de caiguda i superació, d’esforç recompensat i que n’és, de sàvia,…
Quan vas a cal metge no estàs per orgues. Vull dir que hi vas perquè no tens cap més remei. Només vols que t’atenguin…
És un d’aquells racons idíl·lics que encara queden al país. No en diré el nom ni la ubicació ni res. N’hi deu haver d’altres, encara,…
No en tinc les dades, ho deixo dit d’entrada. Escric des de la impressió subjectiva, per tant, i confiant, en tot cas, que en…
Ja s’han acabat les classes. I sé que això no és notícia, més enllà de l’anunci anual de rigor, tres segons de ràdio o…
Hi ha coses que, quan les saps, se t’enganxen de tal manera a la pell, a l’enteniment, on sigui, que ja no et deixen…
Al cementiri de Paterna, s’hi excaven, enguany, quatre fosses comunes. Parlem amb familiars dels assassinats pel franquisme. Arran de fossa. De records. De tristeses i restitucions.
No m’agrada la tele. No m’agrada així, en general i per definició. No és una qüestió meditada, una postura ideològica, aquell toc d’esnobisme que…