És de Barcelona, té 55 anys i en fa més de 25 que viu a València. Es mou entre l’assaig i la novel·la i ha obtingut el Premi Lletra d’Or i el Premi València Negra per Guillem. Avui a les 19 h a La Trenca presenta Qui salva una vida, guardonada amb el Premi Proa.

El món no és tan sinistre com diuen?

És una de les reflexions de la novel·la que té com a punt de partida el meu oncle avi, Joan Domènech, capellà i rector a Puigcerdà. Va organitzar una xarxa d’evasió per als perseguits del feixisme durant la Segona Guerra Mundial.

Quan ens cau a sobre una catàstrofe, el que podem fer és decidir com actuarem. Les persones fan coses terribles, especialment en el context de guerra que dibuixo, però al mateix temps, i espero que la majoria, a l’hora de la veritat ens ajudem. Ho vam viure a la dana.

Què la va sorprendre?

Aïllats som infinitament més vulnerables que quan ens unim per fer quelcom constructiu pel bé comú. Quantes persones van arriscar la vida per salvar desconeguts? I això ens va salvar no tan sols materialment, sinó en l’àmbit dels sentiments, del reconeixement ètic.

 

L’entrevista completa de Celina Cedro per al Diari d’Andorra, aquí:

https://www.diariandorra.ad/la-contra/251218/nuria-cadenes-podem-donar-luxe-menystenir-be-comu_186400.html

 

Els comentaris estan tancats.