Parlant de literatura o de la vida o de qui sap: a mi, Pedrolo, em va ajudar a sobreviure. Dins d’una comissaria, ho va fer. En aquelles dependències rònegues de la Via Laietana.
Però no ho havia escrit mai.

És ordre i creació en acer corten. El crit de la Montserrat fet icona en color. Dues pistoles que ocupen tot un pany de paret. I que s’apunten. El burca. El burca i la vida que tapa. De colors, també, la roba i el llenç, en contrast. El tigre, a la gerra. Bicicletes amb banyes, amb paraigües, amb capses de cartró. El darrer sopar al corredor de la mort. Aquelles llances, reinventades. Un fal·lus daurat. Amb casc.