Ho diu el tòpic i és fàcilment constatable: costa més de fer riure que no de fer plorar. A la vida ordinària, sol ser…
No és, possiblement, el millor poema de l’Estellés. No l’és, segur que no. Ni té res a veure amb això que evocarà ara. Res…
Cada vegada que sentim alguna nova atzagaiada, diversa en la forma i en la veu, idèntica en el fons des de temps immemorials, cada…
No recordo qui m’ho va fer notar per primera vegada. I, com que no ho recordo, potser per aquell efecte que també ens converteix…
El batlle de Verges. Un xic d’un CDR. I el batlle de Celrà. Passava una estona i les notícies anunciaven una altra persona encara.…
Aquest home desagradable, pell de pastanaga, cabells d’estrassa, gest autosatisfet, que presideix l’imperi ho ha tornat a fer. Pot semblar fins i tot ridícul,…
Amb les cares pintades i cascs amb banyes i amb les boques obertes que mostren les dents afilades i que bramen, que bramen molt,…
Com que l’any que comença serà políticament mogut (ves quina novetat), i com que serà molt fàcil que la voràgine de seguida se’ns emporti,…
«Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures, i qui ha sentit la llibertat té més força per viure» Ja sé que la cançó…
Darrerament he constatat que tinc amics fatalistes. Dos, com a mínim. Perquè quan ens hem trobat, en diferents moments i per diferents motius, no…