A principis dels anys 40, la Cerdanya va ser lloc de pas pels qui fugien de l’horror mentre el nazisme s’entenia per Europa. Perseguits pel feixisme, jueus i combatents aliats feien servir la desdibuixada frontera dels Pirineus per deixar enrere la barbàrie. No ho feien sols, sinó ajudats per una xarxa d’evasió que, malgrat el nom, no tenia res de glamurosos espies amb dobles identitats i sofisticats artilugis tecnològics per no ser descoberts. «Eren gent normal, gent que no esperes que faci coses extraordinàries i que, així i tot, les fa, cadascú pel seu motiu», explica l’escriptora Núria Cadenes, que ha recreat el mosaic que componia aquesta cèl·lula de resistència liderada pel seu oncle avi, mossèn Joan Domènech, a Qui salva una vida (Proa), títol que li ha valgut el darrer premi Proa de novel·la.
«La maldat, d’entrada, sembla que dona més joc com a material literari, i era on jo m’he mogut sempre, mirant la banda fosca de les persones, però aquesta és una història que em rondava des de feia molt temps», assenyala l’autora.
L’empenta final per agafar la ploma li va donar l’escriptor Carlos Zanón, quan en una xerrada conjunta va afirmar que «escriure de la bondat sense ser xaró és més difícil que fer-ho sobre el mal». «Aquella reflexió me la vaig prendre com un repte, i ha sortit una novel·la que no tracta de l’absolut, sinó que intenta posar matisos a tot, perquè era gent que actuava impulsada pel bé, però dins seu hi conflueixen tota mena de contradiccions», assenyala Cadenes.
«M’he trobat amb personatges reals que jo he convertit en personatges de novel·la que no eren herois resplendents, sinó gent normal i corrent que en els moments clau, en els més difícils, posaven en risc la seva vida i la de gent que estimava per actuar fent el bé», afirma l’autora de Tiberi Cèsar i Guillem.
(L’article complet d’Alba Carmona per al diari de Girona, aquí: https://www.diaridegirona.cat/cultura/2025/12/21/parlin-llei-selva-l-hora-124992418.html)
(Fotografia: Aniol Resclosa)
Els comentaris estan tancats.