On hi ha ruda, Déu hi ajuda. No vaig entendre el significat real, fondo, de la dita, fins que algú no em va explicar una dada clau: que, tradicionalment, s’ha considerat aquesta planta subarbustiva, olorosa (en el món hi ha tants barrets com caps, i al meu barret hi diu, ai, que m’agrada l’olor de la ruda), de petites flors grogues i fulles perennes ver-blau-glauc, com un agent abortiu. Un dels perillosos agents abortius. Com tants que se n’han conegut en el curs de la història. Infusions que potser t’ajuden o potser et dessagnen. Potingues i cataplasmes dins de la vagina que segur que no t’ajuden i que d’un xoc tòxic et poden matar: desinfectants, herbicides, safrà. Agulles de fer mitja, punxons. Només de pensar-hi se t’encongeix el cor. I les pràctiques més desesperades: bany d’aigua cremant, llançar-te escales avall, colpejar-te la panxa.

Colpejar-te i colpejar-te i tornar-te a colpejar. Sola i consumida i, a ulls del món, culpable de tot.

És el panorama desolador que es dibuixa a les societats que mantenen l’avortament en la clandestinitat (perquè prohibir-lo mai no és eliminar-lo: prohibir-lo és, i aquí no s’hi valen subterfugis, condemnar les dones al dolor i a la mort). El panorama desolador que s’hi dibuixa i que les defineix.

“Jo he vist el món on l’avortament és il·legal.” Són poca cosa més de trenta segons de vídeo, però no me’ls trec del cap. La senadora nord-americana Elisabeth Warren fa un breu discurs davant d’una pancarta que sostenen un grup de dones joves. S’acaba de fer públic que el Tribunal Suprem pot revertir la protecció del dret d’avortament aconseguida, per al conjunt dels EUA, l’any 1973. Que decideixi cada estat, sembla que volen establir ara. És a dir, que pretenen tornar als temps de la il·legalitat, del si t’ho pots pagar, vés a California d’amagat, i, si no, beu metzines, posa’t en mans d’un curandero, arrisca’t a una intervenció clandestina. Que si trobes professionals solidaris, només correràs el risc de la persecució. Que si no en trobes, soledat i carnisseria.