ja no vol continuar lliscant com si no passés el temps, com si no es gastés
Més d’un cop i més de dos ho devem d’haver comentat, amb amics i coneguts: això nostre és un miracle. Ho és en general i ho és particularment en el cas del País Valencià. Particularment o sobretot.
Si ens ho mirem de manera objectiva, per simple acumulació d’anys i de malvestats, el català ja hi hauria hagut de desaparèixer fa molt de temps, potser en quedaria ara algun reducte, camp d’estudi de lingüistes i d’antropòlegs, la toponímia, l’accent o el record o ja no res, un conjunt deixatat de nostàlgies, deixatat i reduït a les lleis i els costums de Castella.
Però resulta que no.
Podríem arrufar el nas i dir que això dels anys dedicats és borumballa, que per què enguany sí i l’anterior no, que per què aquest autor i no…
Seria complicat de fer-ne llista perquè darrerament hi estan abocats: com més creix el descrèdit del seu estat, més se’ls desboquen els afanys de retrobar-se en les velles…
No vaig suportar de veure-ho sencer. Ho presentaven com una d’aquelles històries edificants de caiguda i superació, d’esforç recompensat i que n’és, de sàvia, la mare natura i…
En Trump aguanta. No arrasa i ja té contestació. Aguanta i prou. Ell ha piulat que això de perdre el congrés i de mantenir justet el senat és…
-
Us ho recomano
-
-
Galeria
-
AELC – NÚRIA CADENES
-
