Potser perquè tinc una edat, o perquè en aquest país d’una manera o una altra ens acabem coneixent tots, o pel que sigui, però el cas és que darrerament les xarxes em van plenes de cartells amb cares d’amics i saludats. Tantes, de fet, que si d’entrada hagués tingut la paciència d’anar-les comptabilitzant, estic segura que el resultat seria sorprenent. Perquè és que en són moltes. Moltíssimes. En algun cas repeteixen, i diguem que no és notícia, però en algun altre la cosa ha estat inesperada, perquè en coneixia el tarannà general però no n’esperava la implicació política directa. Que vaig a tal llista del meu poble, que de número tal no sortiré però que hi vaig i que fa alegria, o que em presento de batlle, com t’has quedat?, de batlle!, quines coses que té la vida.

Tarannà general: que es mou en aquella banda àmplia que podríem definir amb el terme “de país i de progrés”, i que és l’espai on hi ha el conjunt (igualment ampli i, per tant, divers) d’allò que, sense límits estancs, entenem com a “els nostres”. I que no implica, evidentment (a hores d’ara encara ho hem de repetir?) d’on són els teus pares sinó d’on ets tu. I que tampoc no implica una adscripció partidista concreta. I que en algunes parts del país ja pensa majoritàriament en el dret que té de votar independència. I que etcètera.

A hores d’ara ens queden un grapat de dies de campanya electoral, i la cosa ja s’ha començat a agrir. Per l’acció de les toxines ideològiques de l’espanyolisme que tot ho empudeguen i que descrivia ahir perfectament l’editorial d’aquest diari, però també per la tendència autòctona a l’esgarrapada. A l’autoesgarrapada. Ara em situo al centre del país, diguem-ne Principat: quan no hi ha projecte comú, engrescador i en positiu (i que, ara als uns, ara als altres, els va fer créixer a tots i, al conjunt, més), torna el vell, conegut, barroer jo t’estiro els cabells, tu em poses el dit a l’ull i l’altre ens venta pessigada. En fi. Que em fa mandra només de pensar-hi, i que per això avui he girat la mirada cap a les altres eleccions, les que no acaparen titulars (declaració, contra-declaració, contra-contra-declaració, narinant i ja tens feta la setmana), les que han engrescat a presentar-s’hi els amics i saludats que deia al començament. Les que determinaran qui tindrem a les batllies dels nostres pobles i ciutats petites i mitjanes. Qui hi tindrem i en companyia de qui.