No hi ha àligues al cel.

TIBERI CÈSAR

Hi ha un llibre incitant de Joaquim Bosch al carrer. I això, en realitat, no és cap sorpresa, perquè aquest magistrat valencià té un important bagatge de reflexions socials i polítiques i (és clar) jurídiques que el converteixen en una figura clau per a l’anàlisi dels temps. Ja ho va fer al treball anterior, aquell aclaridor La patria en la cartera, on descrivia el pes de la corrupció a l’estat espanyol i com el franquisme l’havia convertida en institucional. Ara acaba de publicar un altre llibre diria que imprescindible, Jaque a la democracia (Ariel), i hi exposa, de manera precisa i entenedora, tal com avisa al títol, els riscs amb què es troba, el setge al qual és sotmesa, els atacs que rep això que anomenem democràcia i que s’ha anat modelant i que es modela al llarg del temps.

“Una deriva autoritària recorre el món”, planteja Bosch, i centra l’anàlisi de manera més específica a l’estat espanyol però comptant, és clar, amb aquesta visió de context: allà on ja hi ha involució, explica, “es constaten fenòmens com ara la vulneració de la separació de poders, la fustigació contra els mitjans, els atacs als drets de les minories i les urpades al sistema electoral per a garantir-se la reelecció”. Per exemple. Són símptomes de la malaltia autoritària que es vol estendre, mostres d’aquesta extrema dreta populista que conforma un fenomen contemporani que cal analitzar en les seves especificitats.