ja no vol continuar lliscant com si no passés el temps, com si no es gastés

SECUNDARIS

Com que l’any que comença serà políticament mogut (ves quina novetat), i com que serà molt fàcil que la voràgine de seguida se’ns emporti, i les urgències, possiblement, com sovint passa, s’imposin sobre la resta, volia aprofitar l’espai d’avui, aquesta brevíssima pausa que ens ofereix el calendari, la convenció de canviar d’any, l’estona que potser dediquem a fer balanç o, fins i tot, propòsits, per tornar a dir i a recordar (-me i -nos) això que ja hi ha escrit al títol i que, de fet, ho resumirà tot: que la cultura no és una arracada.

Les sabates són imprescindibles. La bufanda o els guants, quan fa fred, no arriben a aquesta categoria però poden entrar en la de necessaris. L’arracada, no. L’arracada, res. L’arracada és sempre un a més a més, la cosa que fa bonic, la que et pots permetre (si te la pots permetre). Vull dir que massa sovint, també des de la banda que se suposa que no ho hauria de fer, la progressista o d’esquerres o com en vulguem dir, es fomenta, a la pràctica, i s’encomana, aquesta manera d’entendre la cultura: és l’accessori, el guarniment, la galindaina que et poses abans de sortir de casa, si tens temps, o si en tens ganes, o si vols lluir o etcètera. Que no passaria res si no la portessis.

Fotografia: Maria Hepburn (Colla Arreplegats de la Zona Universitària)

Fotografia: Maria Hepburn (Colla Arreplegats de la Zona Universitària) Sé que és estrany començar l’article amb un aclariment, com si fos una nota a peu, una acotació, un…

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les cookies. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca