ja no vol continuar lliscant com si no passés el temps, com si no es gastés

SECUNDARIS

Hi ha moments desagradables com n’hi ha de sorprenents, de ridículs, i alguns que voregen l’esperpent. Però també n’hi ha d’emocionants. Petites satisfaccions al mig de la tempesta. Espais de calma, fins i tot. I, planant per damunt dels caps dels assistents, una sensació que s’estén, que potser sorprèn els nouvinguts però que comparteixen la gran majoria de veterans: enguany ha estat molt, molt diferent dels anys anteriors. Molt diferent. I millor.

Parlem de la Processó Cívica, un acte que l’any 2016 va ser declarat per les Corts Bé d’Interès Cultural Immaterial i amb el qual, si el mirem des del vessant positiu, València es vol lligar amb les celebracions medievals de l’entrada del rei Jaume I a la ciutat. La qüestió, però, és que la desfilada, amb entitats i representants institucionals i polítics, ha estat, sobretot de la mal anomenada ‘batalla de València’ ençà, un camp propici on pasturen sense aturador, a peu o amb vehicle oficial, l’exabrupte i l’exaltació de l’espanyolisme amb disfressa blavera.

Diu l’etiqueta i la convenció que són la companyia transgressora per excel·lència. Sang i fetge i crits i cossos pintats. Més que això, probablement, però ara parlàvem de la…