ja no vol continuar lliscant com si no passés el temps, com si no es gastés

SECUNDARIS

Això que passarà dissabte, 13 d’abril, a València, és important.

I sí, ja sé que cada any ho és. Cada any.

Com que no s’ha declarat festa oficial, la commemoració fluctua segons el context, els caps de setmana, les possibilitats. Fluctua però cada any hi ha manifestació a València. Sempre al voltant del Vint-i-cinc d’Abril, la data que recorda la batalla d’Almansa, la pèrdua a mans dels borbons espanyols d’allò que genèricament anomenem ‘les llibertats nacionals’ (exactament igual com passa amb l’Onze de Setembre, i tinc clar que ho sabem, però també que tantes vegades com calgui ho repetirem). I cada any, efectivament, és important. Pel sol fet de persistir, d’existir, de constatar que les maltempsades no ens han desolat la terra. Ni tres-cents anys, ni tres-cents dotze, ni tres-cents-cap: no ho han pogut fer. Cada any és important. Per la constància, també. La perseverança. Cada any. Però aquest, més.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les cookies. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca