“Espanya és un embassament de merda d’unes proporcions generals fantàstiques”.

I en aquesta citació ja em queda resumit l’article d’avui. Ara després el farciré, hi afegiré un parell o tres d’explicacions, potser algun exemple, etcètera, però l’eix d’això que vull dir, la cosa central i bàsica, ja queda recollida en els mots ordenats d’en Josep Pla.

Com que va escriure tant, i com que ho va escriure d’aquella concisa manera, amb aquella personalíssima brillantor, sempre hi ha una citació de Josep Pla que explica i que retrata i que amenitza el nostre món i el seu voltant. Aquesta, concretament, em sembla que no ha estat reproduïda com es mereix. Potser perquè forma part d’un llibre recent (la primera edició és del 2017), potser pel que sigui. El cas, però, és que a l’esplèndid volumet que van titular Fer-se totes les il·lusions possibles i que recull, tal com explica el seu curador, Francesc Montero, textos “escrits amb voluntat literària i pensats per ser publicats, que van romandre al calaix a l’espera de circumstàncies més favorables”, hi trobem l’explícita definició que avui m’assalta una vegada i una altra i una altra i directament pren possessió de la pantalla i de tot per tal de definir, amb un sol dard, la situació.