Ho diu el titular i ho avancem d’entrada: el judici contra vint-i-vuit ultres espanyolistes per les agressions contra la manifestació del Nou d’Octubre de 2017 s’ha suspès. Fins al març. El jutge, amb aparent irritació pel comportament de les defenses, ha decidit d’acabar la vista tot just encetada i establir nova data. Noves dates: del 4 al 8 de març de 2024.

Que el començament de la tardor arribi amb una temperatura tan agradable no és notícia a València; sí que ho és, però, això que ha passat aquest 25 de setembre a l’edifici de la Ciutat de la Justícia: que hi hagin estat cridats vint-i-vuit individus acusats d’assaltar la tradicional manifestació del Nou d’Octubre ja és, d’entrada, una novetat. Perquè aquesta vegada, el tan tristament habitual embolica’t amb la bandera espanyola, alça el braç i brama i assalta i insulta i colpeja que després no et passarà res ha tingut una variant transcendental: la identificació de vint-i-vuit dels ultres, les denúncies, l’estructuració de les acusacions, l’arribada a judici. Sis anys després, val a dir, amb aquest afegit de patiment i d’indefensió per a les víctimes que és cadascun dels anys passats, però a judici. Amb peticions de penes prou dures per part de la fiscalia i de les diverses acusacions (de les persones agredides i de la Comissió Nou d’Octubre, que és la plataforma d’entitats, partits i sindicats que convoca la tradicional manifestació a la ciutat de València): penes entre cinc anys i onze de presó per un ventall de delictes que abasten des de desordres públics fins a integració en grup criminal, bo i passant pel delicte d’amenaces, el de danys, de coaccions, de lesions, el de vulneració del dret de manifestació i el delicte d’odi. Amb agreujants: abús de superioritat, discriminació ideològica o reincidència.

La sessió d’aquest 25 de setembre era assenyalada tan sols per a l’establiment formal d’una possible conformitat entre les parts. Perquè feia mesos que els advocats de les acusacions i els de les defenses treballaven en aquest sentit: acceptar la condemna (que hi hagués, per tant, condemna, però que no els comportés entrada a presó), juntament amb una pena d’allunyament de les víctimes (persones i organitzacions), reconèixer els fets i, alhora, el delicte de vulneració del dret fonamental de manifestació, pagament de multes i indemnitzacions a les víctimes i assumpció dels costs del judici. La fiscalia s’hi avenia. Pràcticament tots els acusats, també. Calia formalitzar-ho al jutjat. I aquesta és la (breu) crònica del que ha succeït.