No hi ha àligues al cel.

TIBERI CÈSAR

Han engegat, descarada, l’ofensiva. Ells, ho han fet. Ells, en l’accepció fusteriana: la pseudo-burgesia acastellanada i castellanitzant, la classe dominant agenollada, les rèmores provincianes, la dreta carpetovetònica, la ultradreta impertèrrita, els residus de la dictadura espanyola, els especuladors del pet bufat.

Ells, els antivalencians.

Que no m’estendré a descriure les formes que pren ara la seva obsessiva, destructiva persecució de tot el que els soni a valencià, a vida digna, a democràcia i bé comú. L’altre dia ho descrivia Esperança Camps en aquesta anàlisi i hi quedava ben resumit. Han presentat amb tota la fanfàrria un paquet de proposicions de llei (i ho han fet precisament el dia que es reprenia el judici contra Eduardo Zaplana, el mentor de Carlos Mazón acusat de prevaricació, falsedat documental, suborn de funcionaris, emblanquiment de diners i organització criminal), un atac en forma de cinc proposicions de llei, deia, amb les quals pretenen convertir el País Valencià en un replicant estrafet i genuflex de Madrid, un criat mut per als senyorets de la Castellana, un erm despersonalitzat on cometre impunement les velles barrabassades: assalten l’educació per eliminar el català de les escoles i els instituts, per afavorir els centres religiosos en detriment de l’ensenyament públic; volen suprimir la llei de memòria democràtica i substituir-la per la interessada ceba que els duu a transformar el cop d’estat de Francisco Franco en una “reacció justificable” i a menystenir (a insultar) insistentment les víctimes del franquisme; una altra dèria s’adreça als mitjans públics de comunicació: que el català deixi de ser-ne la llengua vehicular (sempre són allà mateix), que tornin les estructures de control total (i, per tant, de grapejada, conducció i manipulació que van fer patèticament famós Canal 9) per part del govern de torn (sempre allà mateix bis); canvis també en l’Agència Antifrau i en les lleis de transparència (que amb ells s’enterboleixen): control de qui investiga (de què s’investiga i, sobretot, de què no s’ha d’investigar), reducció de les incompatibilitats dels alts càrrecs públics i opacitat en el coneixement de les seves relacions amb negocis privats. És a dir: perseguir la llengua, propiciar la manipulació, garantir-se camp per a la martingala.