ja no vol continuar lliscant com si no passés el temps, com si no es gastés

SECUNDARIS

Més d’un cop i més de dos ho devem d’haver comentat, amb amics i coneguts: això nostre és un miracle. Ho és en general i ho és particularment en el cas del País Valencià. Particularment o sobretot.

Si ens ho mirem de manera objectiva, per simple acumulació d’anys i de malvestats, el català ja hi hauria hagut de desaparèixer fa molt de temps, potser en quedaria ara algun reducte, camp d’estudi de lingüistes i d’antropòlegs, la toponímia, l’accent o el record o ja no res, un conjunt deixatat de nostàlgies, deixatat i reduït a les lleis i els costums de Castella.

Però resulta que no.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les cookies. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca