Abans de començar, una confessió i un avís. La primera, la confessió, doble, per deixar escrit que sí, que m’agrada Eufòria i que m’hi he mig enganxat; el segon, l’avís, per demanar-vos que, si us plau, no me’n feu cap avançament, ni que si aquesta és finalista ni que si l’altre ha estat eliminat o viceversa: des del sud, on encara se’ns censura l’accés directe a TV3 (aquesta barbaritat que de cap manera no podem donar per normalitzada), segueixo el concurs musical per la via de l’aplicació i en diferit, i feina tinc a esquivar les xarxes i evitar de saber què ha passat en els xous que ja s’han fet i que jo encara no he vist. Costa (i controlar-se la curiositat, encara més), però de moment ho vaig aconseguint. Perquè ens entenguem: que a hores d’ara tot just si vaig per la repesca i sé que hi han tornat a entrar la Clàudia i l’Edu. Res més.

Sssst!

Suposo que, essent com som un poble de crítics professionals, i constatant com ja s’ha constatat que aquest programa és un èxit total, ja hi deu haver un degoteig important d’anàlisis documentades sobre el fenomen (perquè en això, a hores d’ara, em sembla que ja coincidim tots, oi? Eufòria és un veritable esdeveniment, allò que se’n diu un fenomen de masses que ha disparat les audiències de TV3 i que omplirà el Palau Sant Jordi i que tot). I suposo que s’hi sumaran articles i comentaris de ponderació de les coses que sí i les coses que no i les que caldria millorar (pronoms febles, per exemple?). I que fins i tot els mestretites de torn ja deuen haver vessat a les xarxes les seves corresponents dosis de displicent arrufament de nas. Dic que ho suposo perquè ja he explicat que en aquest tema m’he imposat un blocatge d’informació que ha d’incloure-ho tot si no vull que, ça o lla, hi pesqui alguna dada que ara encara no desitjo tenir (que han eliminat la Mariona, per exemple) (o en Triquell) (o l’Edu) (o la Núria) (o en Pedro) (o l’Estela) (o la Clàudia) (o l’Scorpio) (o en Joan) (hosti, és que m’agraden tots!).