L’escriptora Núria Cadenes ha passat pel programa Llapis de Memòria per repassar les cançons que han marcat la seva vida i parlar del seu últim gran èxit: la novel·la Qui salva una vida, guardonada amb el Premi Proa de novel·la 2025. “Encara no ho he acabat de pair”, confessava, recordant el moment en què va rebre la trucada del jurat mentre viatjava en tren: “Vaig haver de sortir del vagó de silenci i caminar amunt i avall com una boja perquè no podia cridar”.
Qui salva una vida explica la història de persones anònimes que van arriscar-ho tot per salvar vides durant la Segona Guerra Mundial. “No són superherois, són gent normal i corrent”, diu Núria, que vol evitar etiquetes que allunyin els protagonistes: “La grandesa és que eren com tu i com jo, i tot i la por, van actuar”.
La conversa ha estat plena d’emocions, especialment quan Núria ha recordat una escena inspirada en fets reals: el moment en què el fill gran d’una família de la resistència diu el seu nom, Melitor, igual que el del pare assassinat en un camp nazi. “Ara em torno a emocionar”, admetia l’autora, que confessa haver plorat escrivint moltes pàgines del llibre: “Intento condensar la narració perquè en poques frases es pugui sentir tota l’emoció”.
L’entrevista sencera, amb Jordi Manau, aquí:
Els comentaris estan tancats.