‘De colors’. Així és com ha definit Maria, tan pocs anys, tan poc cos, tant de somriure, la manifestació que ha omplert els carrers…
Hi ha força coses que fan ràbia. No n’especificarem pas la llista, ara. Potser no acabaríem. Des de les més grosses a les més…
És una de les cançons més tristes de l’Ovidi Montllor i, alhora, un homenatge preciós: ‘Als pares, amb tota la impotència’. Jo no he…
Em passa sovint, que la simple i neutra informació se’m separa i es pren llibertats i signes d’exclamació. La seqüència, aleshores, sol anar si…
‘No hi havia hagut mai cap huit de març com aquest huit de març’. S’han assegut en un banc prop de la plaça de…
De bon matí, a l’estiu, de vegades, veia Sorolla passar per davant de casa, carregat amb el cavallet i les pintures, cap a la platja.
Pepica seu vora la finestra, sent el llevantet que li frega la cara i pensa que potser no era ella, que veia Sorolla, sinó la mare, i que de tant sentir com ho explicava ara ja ho té de record: des de la finestra, el veia, amb barret clar i jaqueta de lli, que avançava capficat, absort en la llum, immers ja en la sal i les onades.