Amb aquelles coses que marca el pudor, la justificada tendència a mantenir a ratlla el meliquisme, a controlar l’autobombo, com sigui que n’hi vulguem…
És ben fet i pensat per a tocar la fibra i diria que ho aconsegueix. Ja fa uns quants mesos que corre pel món…
És un tòpic, prou que ho sé, però també és cert que els tòpics, sovint, contenen llenques interessants de realitat. Com aquest d’avui, per…
Que va ser emocionant. I que era València. València, sí. La València preciosa de la gent preciosa que cantava l’Ovidi. Sala plena. Pleníssima. D’emoció.…
De vegades, encara passa: un sotrac, el comboi que frena quan sembla que no toca, i el vagó sencer que aguanta la respiració, la…
Es diu Jasonia glutinosa. O te de roca. Te de muntanya. Te roquer. Fa petites flors compostes, i afirmen els experts que són “ligulades, hermafrodites…
Incapaços com són de construir, de fer, de crear res, proven sempre de rebentar: de rebentar cossos a cops de bats de beisbol, de…
Hi ha una dona. Jove. Rossa. Vestida de cap a peus. Qui es documenti o en tingui memòria sabrà que és la Christa Leem.…
He de confessar que, en veure les imatges, em va caure l’ànima als peus: ja hi tornem a ser. Aquella patètica exaltació de la violència,…