L’embassament

“Espanya és un embassament de merda d’unes proporcions generals fantàstiques”.

I en aquesta citació ja em queda resumit l’article d’avui. Ara després el farciré, hi afegiré un parell o tres d’explicacions, potser algun exemple, etcètera, però l’eix d’això que vull dir, la cosa central i bàsica, ja queda recollida en els mots ordenats d’en Josep Pla.

Com que va escriure tant, i com que ho va escriure d’aquella concisa manera, amb aquella personalíssima brillantor, sempre hi ha una citació de Josep Pla que explica i que retrata i que amenitza el nostre món i el seu voltant. Aquesta, concretament, em sembla que no ha estat reproduïda com es mereix. Potser perquè forma part d’un llibre recent (la primera edició és del 2017), potser pel que sigui. El cas, però, és que a l’esplèndid volumet que van titular Fer-se totes les il·lusions possibles i que recull, tal com explica el seu curador, Francesc Montero, textos “escrits amb voluntat literària i pensats per ser publicats, que van romandre al calaix a l’espera de circumstàncies més favorables”, hi trobem l’explícita definició que avui m’assalta una vegada i una altra i una altra i directament pren possessió de la pantalla i de tot per tal de definir, amb un sol dard, la situació.

Jo volia parlar del poti-poti fangós que pasten jutges i fiscals i periodistes i policies constituïts en defensors de l’estat que a tota costa han de mantenir i que a tota costa els sustenta, i patam, és que ja ha estat dit i sintetitzat a la planiana manera i, per tant, no es pot millorar: “Espanya és un embassament de merda d’unes proporcions generals fantàstiques”. I, perquè consti que l’afirmació no és mer exabrupte, allò que un dia se t’escalfa la ploma i deixes anar la frase entre les notes disperses i hi queda sola i fora de context, acte seguit el mateix Pla hi afegia l’ampliació, l’explicació: “Fa l’efecte que les autoritats estan proposades que no es produeixi, en aquest mur que aguanta la merda, una qualsevol fissura, una resquícia qualsevol. El fet de la producció d’una qualsevol esquerda que deixés passar l’aire produiria l’enderrocament de tot l’embassament”. I ara la lectura demana una petita pausa. La fem. Frase final: “Les autoritats no són més que els inspectors del manteniment de la merda estable”.

Una cosa important de fer, quan et trobes en una pugna qualsevol, és mirar d’entendre quina és la partida que juga el contrincant. Vull dir el seu camp de visió i de pensament, els seus temors, les seves capacitats. De segur que al famós L’art de la guerra, de Sunzi, hi ha alguna màxima al respecte. Aquesta, per exemple: “Coneix el teu enemic i coneix-te tu mateix i podràs batre’t en cent batalles sense perdre’n cap”. No és que sigui conseqüència automàtica, però “podràs”. Cal que hi afegeixis la mirada cap a tu mateix (temors, capacitats, etc.), però “podràs”. Si no, no.

L’altre dia, arran que es fessin públics els enregistraments dels distesos intercanvis orals entre el policia Villarejo i el periodista Ferreras on aquest darrer deixava clar que escamparia (a la Sexta, el mitjà on treballava i on treballa i on a hores d’ara tampoc no sembla que s’hagi considerat que l’afer sigui un escàndol ni gros ni petit) informacions sobre l’aleshores líder de Podemos, Pablo Iglesias, tot i saber que eren falses (que si tenia un compte a un paradís fiscal, que si patatam), l’altre dia, deia, el senyor Xavier Trias, que fou batlle de Barcelona i víctima alhora d’una operació similar (la Sexta, El Mundo, compte a Suïssa), i que, tanmateix, no va sentir les exclamacions ni les solidaritats que se senten ara, quan li preguntaven per la qüestió responia clarament: “Res de nou”.

Hauríem d’entendre-ho d’una vegada. Prendre efectiva consciència de l’existència i de les dimensions de l’embassament. I comprendre, alhora, que, perquè se senten o s’han sentit en perill, per constitució, per venjança, pel que sigui, els inspectors del seu manteniment es consideren en guerra contra nosaltres. I que actuen en conseqüència. És així. Ni més ni menys.

 

PUBLICAT AL SETMANARI  EL TEMPS – 18/07/2022