Perquè no sé què va primer. Perquè d’entrada hi ha la ciutat dels ponts i les costeres i els telers i el cafè licor…

Oh, quantes ganes que tenia de teatre! No vaig abraçar la dona que així s’exclamava, l’altre dia, en sortir del Micalet, perquè no la…

Hi ha aquesta eterna postureta de mestretites, d’home o dona de món i que sap taaaant (que ho sap tot), displicent, banalitzadora, que menysprea…