M’han venut una pedra. No ho escric pas amb segones ni amb terceres ni amb res. M’han venut una pedra. Tampoc no és cap…
No és tan sols per aquesta calor, aquesta xafogor que obliga als moviments lents i a cercar ombra, quan n’hi ha, un vano, una…
Mira a càmera mig de gairell. Prepara el posat. La seva cara queda reflectida en una mena de vidre i genera un efecte que…
Semblava una ocurrència, una broma de mal gust, una bestiesa deixada anar per a fer riure i que en canvi aconsegueix que l’auditori quedi…
És això. Aquesta estupefacció. Aquesta tristesa tan gran sense remei. No escriuré res que no hagi passat milers, milions, milers de milions de vegades,…
On hi ha ruda, Déu hi ajuda. No vaig entendre el significat real, fondo, de la dita, fins que algú no em va explicar…
Quan era menuda, m’agradava molt, moltíssim, el tren de la bruixa. Cada any, per fires (que, a casa, dites així sense complement, són les…
Darrerament, quan sento el verb “blindar” en qualsevol de les seves formes d’afirmació i promesa (“blindarem”, “han blindat”, “serà blindat”, etcètera) i relacionat amb…
De què parles, de què escrius, quan a casa celebres que, després d’uns dies de pluja necessària surt una mica de sol que també…