M’han venut una pedra. No ho escric pas amb segones ni amb terceres ni amb res. M’han venut una pedra. Tampoc no és cap…
No és tan sols per aquesta calor, aquesta xafogor que obliga als moviments lents i a cercar ombra, quan n’hi ha, un vano, una…
I aquí ens tenen, a favor o en contra com si l’una cosa i l’altra, juntes o separades, tinguessin gens de transcendència. Gens d’importància.…
“Espanya és un embassament de merda d’unes proporcions generals fantàstiques”. I en aquesta citació ja em queda resumit l’article d’avui. Ara després el farciré,…
Mira a càmera mig de gairell. Prepara el posat. La seva cara queda reflectida en una mena de vidre i genera un efecte que…
Després de llegir Borja papa vaig quedar estabornida. És una d’aquelles novel·les que et poden canviar la vida. Perillosa. Grandiosa. Si, a sobre, tens la dèria…
Hi ha aquesta possibilitat: considerar-lo com una mena de personatge, una excentricitat, un aviam què ha dit ara, quina una en farà, la darrera…
A mesura que el llegim, se’ns desplega: vet aquí una de les grandeses de l’obra, extensa, intensa, incitadora de Joan Fuster. I d’acord que…
És un adjectiu que se li enganxava als versos. I, segurament, ara en som molts, que el fem servir precisament per això, pels versos…