En realitat no li fa falta, perquè cíclicament, bé sigui per alguna commemoració rodona (enguany, el 22 d’agost ja farà cent deu anys del…
Era un dijous. Al vespre. A quarts de deu. Com que l’hivern encara tenia força, devia ser fosc. I més fosc es va fer,…
De vegades, encara passa: un sotrac, el comboi que frena quan sembla que no toca, i el vagó sencer que aguanta la respiració, la…
Quan es va crear, el PP dominava les institucions autonòmiques valencianes i va mantenir l’autarquia, l’obsessió de separar economia i gent i territori del…
La imatge de la declaració de Ricardo Costa, Ric per als amics o per als qui, anys enrere, volien aparentar-hi proximitat, ha quedat desada als arxius. Juntament amb aquella dels seus caps, el Camps i la Barberá, dalt del Ferrari blau; o aquella altra de l’autoanomenat ‘ionqui dels diners’ disfressat de hippy amb barba blanca davant els jutjats; o la del Carlos Fabra ensenyant l’aeroport als néts.