No hi ha res clar: la línia mòbil del front, espessa, difusa; els edificis saquejats de tot i les finestres protegides amb fustes; la boira que s’empassa el món; els altres, els nostres i dit així perquè cadascú hi entengui el que convé, malparits; els soldats morts amb un mòbil viu a la butxaca, i que sona, com ahir, a la mateixa hora que ahir, fins que s’acabi la bateria: és el fill, que truca per dir que tot va bé, encara, segurament.
Serhíi Jadan ens narra, sense estridències, una guerra d’ara. Cap batalla per als manuals d’estratègia militar, gens d’èpica: la guerra crua, la desesperació humana, una sòlida fatalitat. Tres dies de guerra al Donbass narrats des de la pell de la població civil, amb el caos i la confusió i la pluja d’infortuni que amara tothom. El plantejament de la novel·la és d’aparença simple: un professor de llengua ucraïnesa ha de travessar el front per portar a casa el seu nebot, que ha quedat a l’altra banda, a l’internat on la seva mare el va voler ingressar. El nano té tretze anys. L’oncle no és, ni de bon tros, un heroi. No n’hi ha, d’herois, aquí. Hi ha taxistes, conductors d’autobús, jardiners, directores d’escola. Gent que s’amaga als soterranis, gent que fuig carregant una maleta buida, gent que desapareix. Tampoc no hi ha noms per als llocs: hi ha l’estació de tren, la ciutat, el riu, l’internat, etcètera. Hi ha la llengua, com una deu subterrània que de tant en tant emergeix i que serveix, subtilment, per identificar algunes coses. I hi ha gossos, també, que supliquen o que mosseguen o que ens salven.
Títol: L’internat
Autor: Serhíi Jadan
Editorial: Quaderns Crema
Traductor: Catalina Girona i Andríi Antonovskyi
Els comentaris estan tancats.