Sí, és això, és el lloc: he estat a la casa de la Caterina Albert, al seu jardí, sota l’ombra dels seus arbres. La família ens va oferir aquesta oportunitat i jo, de recordar-ho, tot tan a lloc, tan ella (les pintures, els busts, la taula de treball, una nota manuscrita enganxada a la vitrina, el llit des d’on rebia les visites), encara tremolo. Visca la Víctor Català!
Els comentaris estan tancats.