Que no és novetat i que si ara en parlo és, sí, perquè vull, a l’ovidiana manera. I perquè he ordenat l’estudi i la casualitat ha volgut que ho fes amb aquest esplèndid CD de fons i perquè un cop ha acabat l’he tornat a posar, i una altra vegada encara, i és tan bell i delicat i té tanta força alhora que no sé si podré parar i no entenc tampoc com és que no ho havia escrit enlloc encara.
Quina meravella, quan posa veu i fondària als versos d’Enric Casasses o de Manel Rodríguez Castelló o de Feliu Ventura o de Sònia Carmona o de Manolis Rasoulis o d’Ibn Khafaja en versió de Josep Piera. Quina meravella quan canta Ovidi Montllor o els aires populars o quan ens empeny a ballar sense estridències que “si no tens casa…/ és culpa d’uns fartons que guanyen massa”. Tan senzill i tan clar i tan bell tot.
La veu trencada de Miquel Gil. La seva saviesa. L’art per sempre.
Títol: Eixos
Autor: Miquel Gil
Edició: Temps Record, 2007
Els comentaris estan tancats.