A la BCNegra, Narcís i el mirall

Com a càstig per ignorar els requeriments amorosos que éssers de tots dos sexes li formulaven constantment, el bellíssim Narcís va ser condemnat per Nèmesi, deessa de la venjança, a enamorar-se del propi rostre i, embadalit en la contemplació, a acabar ofegant-se a les aigües que reflectien la seva imatge. Potser també es va enamorar de la seva imatge, o de la seva veu i el seu talent, Gloria Stewart, personatge d’una musa del jazz creat per l’escriptor Rafael Vallbona a La musa de la plaça Reial (2022), una història sobre el Jamboree de la plaça Reial, el jazz  barceloní i l’assassinat d’un empresari que tenia molt a veure amb tot plegat. Vallbona és un dels grans valors de la literatura catalana actual en general i del gènere negre en particular, igual que la Núria Cadenes. Enguany edita un volum doble que dona continuació al mític Temps obert, en què Manuel de Pedrolo dibuixava un retrat profund de la Barcelona de postguerra. Cadenes es mira ara en el mirall de Pedrolo i ens transporta també a uns temps grisos a La terra s’ho porta / No han donat la llum, encara. Finalment, Margarida Artitzeta ens porta fins a una casa a tocar del Monestir de Santes Creus. La propietària la vol reconvertir en un allotjament de luxe i, per fer créixer l’interès per la zona, encomana a Kàputx que investigui les llegendes locals. En arribar, però, es trobarà amb un ambient fantasmagòric i amb una pila de secrets familiars del passat.

Ho modera Lluís Llort.