Agripina, Drus, August, Lívia, Germànic, Júlia, i sobretot Tiberi, reviuen amb una versemblant humanitat, com si els bustos dels homes de sobte recuperaren la carn de què estaven fets els seus models, i com si les dones, i això també és fonamental per a entendre aquesta obra, tan silenciades, tan poc presents als annals, fins i tot les més poderoses, s’hagueren trobat amb l’autora en un carrer qualsevol de València o de Roma i li hagueren parlat d’ambicions i afectes, de penes i alegries.
Els comentaris estan tancats.