És una atmosfera això tan bell que ha escrit Núria Cadenes i que té forma de novel·la coral, de collage impressionista, de retaule líric de postguerra.
És un ambient que ella va traçant amb pinzell esmolat: la llosa de la pena, les persecucions, les desfilades, les misses a crits, la claustrofòbia totalitària, el marit que no torna, el sogre a la Model, l’absència d’un comiat, una mort sense cos; l’estigma i la por i l’orgull tot reduït a un color —roig: sinècdoque d’època, etiqueta letal.
Els comentaris estan tancats.