Vam demanar a tretze escriptores que composessin un relat ben negre. Fora manies i supersticions. El tretze és un bon número. I val a dir que totes s’hi van prestar desinteressadament, motivadíssimes, amb una il·lusió enorme i molta emoció. Una de les qualitats de l’antologia recau en la diversitat de les veus que la integren. És un recull ric, heterogeni i farcit de registres. Ens podem congratular d’aquesta circumstància. Confirma l’encert de la nostra percepció sobre la bona salut del “negre” en català i, especialment, sobre la capacitat de les nostres autores.

Els comentaris estan tancats.