“El banquer és una mena de trencadís —arriscat, ben travat— més atent a mirades, gestos i petits diàlegs que no a la narració caudalosa. Una novel·la on s’acumulen fotografies i aquarel·les d’un àlbum, projeccions d’ínfimes seqüències. En aquest sentit, la tensió és efecte de les el·lipsis, el temps que es tarda a llevar una diapositiva per posar-ne una altra. Amb un llenguatge encastat amb minuciositat d’orfebreria, de col·leccionista de tresors, Núria Cadenes combina elements de drama rural de la literatura catalana —conflictes de sang i febre d’or—, enfrontaments entre dos clans familiars com si es tractara d’un western, a més de simbologia i qualificatius rodoredians i algun que altre llampec amb aires de Flannery O’Connor, com l’inspector que s’havia proposat aprendre de memòria fragments d’una Bíblia que havia trobat abandonada, com un senyal per a elegits. Reptes, odis i guerres obertes que només són temporalment suspesos davant l’opció de fer-se amb un bon feix de bitllets.”

Els comentaris estan tancats.