Cadenes ha emprat una arma que domina: la condensació. I així, a través de capítols molt breus, de frases curtes i de silencis que suggereixen més que no pas mostren ha bastit una història on la sordidesa, la traïció i l’ambició són a l’ordre del dia i confegeixen una xarxa de relacions que atrapa el lector dins una atmosfera densa. Perquè Cadenes no ha fet una novel·la fàcil, ni els seus lectors esperàvem que fes concessions tenint a les mans una història tan potent. Precisament la condensació demana al lector la participació necessària per deixar-se fascinar per El banquer. I aquesta és una de les grandeses del llibre: enlloc d’una avorrida hamburguesa comercial, Núria Cadenes ens ofereix una subtil reducció de Pedro Ximénez que satisfarà els paladars més exigents.
Els comentaris estan tancats.